En gossos i en gats d’edat avançada normalment a partir dels 7 anys, poden presentar un desgast del sistema nerviós central o envelliment cerebral, presentant un conjunt de signes similars als de la malaltia de l’Alzheimer de les persones.
Els signes més característics son els següents:
- Activitat: Es mostren nerviosos, agitats, i caminen sense rumb. Es mostren deprimits o apàtics.
- Desorientació: Disminució en la interacció amb els membres de la famíla,
- Reconeix menys als familiars, els llocs o a altres mascotes amb les que conviu.
- Es perd en llocs concrets.
- Interacció social: disminució en l’interés per jugar.
- Vocalització inapropiada, somica constanment o borda sense raó aparent.
- Cicle del son- vigília: Dormen de manera agitada o es desperten per la nit.
- Dormen més de dia.
- Pèrdua d’hàbits higiènics: S’orina o es defeca dins de casa, en llocs diferents.
- S’orina sense adonarse’n.
- Fa les seves necessitats a casa tot i haver sortit a passejar.
Per exemple, un gos que te por als nens, es pot tornar més reactiu, irritable i agresiu, a mesura que comença a sentir-se més incómode,
Problemes dentals i processos d’artrosis que cursin amb dolor també poden exacerbar aquests signes.
Aquests canvis poden resultar frustrants pel propietari, ja que deixen de comportar-se com a animals de companyia.
Què causa aquests problemes?
Els animals igual que les persones, produeixen cada dia radicals lliures, durant la juventud, els gossos sans produeixen antioxidants que neutralitzen els radicals lliures evitant així que puguin causar danys a les cèlules cerebrals.
A mesura que les mascotes envelleixen, produeixen més radials lliures i menys antioxidants.
Diagnòstic:
Quan aquests signes aparèixen és important comentar-ho i valorarho en les revisions al veterinari. De vegades és important descartar altres causes com poden ser procesos dolorosos provocats per l’artrosis o i descartar que no hi hagi una causa orgànica mitjançant una analítica, diagnòstic d’imatge i en cas que es sospiti descartar causes endocrines.
Tractament:
En funció del grau de “senilitat” es valorarà el pautar neuroprotectors que han demostrat aportar antioxidant i millorar la transmisió elèctrica de les cèl.lules nervioses i el cervell. Es poden començar a veure millores en 3-4 setmanes.
També en funció de la severitat caldrà donar medicació per la millora de la perfusió cerebral i ansiolítics o calmants per ajudar a conciliar el son.
Com sempre tota medicació ha d’estar supervisada i pautada per un veterinari.
A part de la medicació també podem treballar la conducta i crear un ambient on es senti més segur:
- Mantinguent un pes adequat i una dieta equilibrada que tingui en compte els requeriments nutricionals d’una mascota geriàtrica.
- Treure el gos més vegades al dia i fer passejos més curts. Així s’estimula més l’exercici mental.
- Continuar treballant les ordres bàsiques com: “seu, quiet donar la pota, terra… vine”… com a exercici mental.
- Mantenir el joc: buscar una pilota o estimular el rastreig amagant premis…
- Hem de tenir present que la oída es deteriora amb l’edat , per això potser necesari intentar donar ordres clares, simples, forçant l’expresió corporal.
- Si el gos es fa pipi a casa, se l’hauria d’ajudar a reaprendre la conducta, acompanyant lo a l’exterior de manera freqüent …com quan era cadell.
Per la millora de conducta també s’ha de parlar amb un veterinari i/o valorar la necessitat de contactar amb un ensinistrador.
Als controls geriàtrics d’Animàlia realitzem tests de detecció de disfunció cognitiva tant per a gats com per a gossos.
Si el teu gos te més de 7 anys i creus que pot començar a patir signes de disfunció cognitiva, consulta’ns!!
